Malgrat resistir-s’hi aferrissadament en un inici, en Joko esdevé una modèlica bèstia de càrrega per als rics congressistes de visita a la ciutat, que utilitzen els treballadors com a mitjà de transport a canvi d’algunes unces d’or. El que comença com un extravagant contracte laboral derivarà en una relació parasitària, al mateix ritme que el text evoluciona de la faula absurda a una espècie de conte de terror foucaultià sobre la domesticació i apropiació dels cossos dels més febles

Un relat sobre la deshumanització, la cosificació o bestialització de l’altre; sobre la cruel delectança de l’explotador. Bernard Quiriny. Le Noveau Magazine Littérair

En Joko celebra l’aniversari: una faula surrealista per a no dormir. Ressenya de Gustau Nerín.

En Joko celebra l’aniversari (1969)-Roland Topor. Ressenya de David Genís