La nebulosa del cranc

Descripció

L’obra

Un demiürg eixelebrat ha arrencat les pàgines d’un llibre, les esbocina i les llença a l’aire. Aquest llibre és una biografia, la d’en Crab. Una altre demiürg trapella, l’escriptor, recupera alguns fragments de l’escampadissa i escriu un nou llibre. El resultat és “la nebulosa del cranc”, i va dels estèrils esforços del seu protagonista per construir una biografia. O, al·ludint al títol del llibre, per donar forma a la nebulosa que porta el seu nom.

Entre tant de desgavell, assistim als continuats fracassos d’en Crab per trobar algun sentit a alguna cosa i per encaixar en el motlle de la realitat i com se la imagina. Paradoxalment, com que és completament aliè a la realitat i sempre va errat, és capaç d’imaginar noves realitats i nous mons. En Crab només sap apropar-se a la realitat a través de la mimesi, i el resultat de la seva desfeta, (sense aquesta primera coma) és, en algunes ocasions, els arabescos de les ales d’algunes papallones i, en altres les protuberàncies grotesques d’alguns escarabats.

Com si fos un gargot d’un avatar de Beckett, “La nebulosa del cranc” explora els temes de la tortura de la consciència i la dialèctica entre integració/evasió de la realitat, i ho fa jugant amb una una narrativa lúdica, enrevessada i entremaliada, que sembla demanar-se si les immenses preguntes humanes valen més que la migdiada d’un gat al sol d’una tarda d’estiu.

“La nebulosa del cranc” va guanya el premi Fénéon l’any 1993.

Llegiu-ne un fragment AQUÍ

L’Autor

Éric Chevillard (juny de 1964), escriptor francès de narrativa experimental i humorística ha publicat nombroses obres per Les Éditions de Minuit, la casa editorial que publicà les principals obres de Beckett, un dels seus principals referents al costat d’Henri Michaux, Lautréamont o Roger Caillois.

En la seva extensa llista de publicacions, podem trobar-hi Palafox, Préhistoire, Un fanôme (segona part de “La nebulosa del cranc”), Le Vaillant Petit Tailleur (Premi Wepler), Démolir Nisard (premi Roger Caillois) o Dino Egger (Premi Virilo)

Més enllà dels seus llibres, destaca la seva col·laboració amb Le Monde com a fulletonista setmanal al seu suplement literari entre 2001 i 2017. Des de 2007 regenta el blog l’Autofictif, una espècie de dietari fet de petites guspires poètiques, aforismes i acudits.

Sobre ell mateix, explica això a la seva pàgina web (eric-chevillard.com):

«Éric Chevillard, né un 18 juin à la Roche-sur-Yon, anciennement Napoléon-Vendée, il ne s’endort pas pour autant sur ses lauriers puisqu’on le voit encore effectuer bravement ses premiers pas cours Cambronne, à Nantes. Il a deux ans lorsqu’il met un terme à sa carrière de héros national. Il brise alors son sabre sur son genou puis raconte à sa mère qu’il s’est écorché en tombant de cette balançoire et elle feint gentiment de le croire.

Ensuite, il écrit. Purs morceaux de délire selon certains, ses livres sont pourtant l’œuvre d’un logicien fanatique. L’humour est la conséquence imprévue de ses rigoureux travaux.

Il partage son temps entre la France (trente-neuf années) et le Mali (cinq semaines). Hier encore, un de ses biographes est mort d’ennui»