Les trompetes de Jericó

Descripció

UNICA ZÜRN (Berlín, 1916 – París, 1970), dibuixant, poeta i escriptora de contes alemanya. Nascuda en el si d’una família conservadora de la burgesia berlinesa vinguda a menys, la seva vida dona un cop de timó quan s’instal·la a París amb l’artista Hans Bellmer l’any 1953, amb el qual inicia una relació que, en paraules de Zürn, fou «el principi d’una existència a una passa del precipici i abocada a la fatalitat». A partir de 1957, comença a patir freqüents brots esquizofrènics que l’obliguen a ingressar en centres psiquiàtrics, experiència que plasmarà en les seves dues obres escrites més conegudes, L’home gessamí (Der Mann in Jasmin) i Primavera ombrívola (Dunkler Frühling), publicades pòstumament.

L’any de 1970, Zürn se suïcidà llançant-se per una finestra de l’apartament de Bellmer a l’edat de 54 anys.

LES TROMPETES DE JERICÓ. El relat d’un avortament enceta Les trompetes de Jericó (1968), un «conte-ceba» del qual, com passa amb els bigarrats dibuixos de l’autora, salten fragments que només són inconnexos en aparença. Hi trobem obscurs i retorçats contes de fades, com el d’un tirà pelut que fa sonar les trompetes tres vegades al mes perquè els seus súbdits es pensin que el món s’acaba i s’esborronin de por. També capítols autobiogràfics, com el monòleg d’un patró tísic que governa el seu món devastat des d’una cambra de l’Hôtel de l’Espérance o una amalgama de poemes al·lucinats sobre la infantesa. I, finalment, el relat d’un Gènesi particular en el qual un home engendra la seva filla per l’orella. Narrat amb una prosa poètica, desoladorament bella, l’obra és una evocació elegíaca de la infantesa, i a la vegada està imbuïda d’una perceptivitat oracular. Una història circular en la qual el principi i la fi s’entrellacen i es confonen.