Donald Barthelme

DONALD BARTHELME (1931-1989) va néixer a Filadèlfia però va créixer a Houston, on el seu pare era professor d’arquitectura a la University of Houston, en la qual Barthelme estudià Periodisme i Filosofia.

Els seus inicis professionals se situen en el periodisme i l’art. L’any 1961, es nomenat director del Museu d’Art Contemporani de Houston. Dos anys més tard, però, es muda a Nova York, on endega la seva carrera literària amb la publicació de relats a The New Yorker, que després serien recollits en el seu primer llibre, Come Back, Dr. Caligari (1964). El seguirien Unspeakable Practices, Unnatural Acts (1968), City  Life (1970), Sadness (1972), Amateurs (1976), Great Days (1979), Sixty Stories (1981), finalista del PEN/Faulkner Award de 1982 en la categoria de ficció, Overnight to Many Distant Cities (1983) y, pòstumament, Teachings of Don B. (1992).

Barthelme també va publicar tres novel·les en vida, Snow White (1969), El Pare Mort (1975) i Paradise (1986) i una quarta pòstuma, The King (1990); un llibre infantil, The Slightly Irregular Fire Engine (1971), guanyador del National Book Award de l’any 1972 en la categoria de llibre per a nens, i un llibre de paròdies, Guilty Pleasures (1974), entre d’altres.

També va participar en la direcció artística de revistes literàries com Location o Fiction, on van publicar alguna de les millors plomes de la literatura nord-americana del moment, com Normal Mailer o  William Carlos Williams.

Barthelme és considerat un exponent de la literatura anomenada “postmoderna”, al nivell dels Pynchon, Barth o Gaddis, i un dels grans renovadors de la narrativa breu dels Estats Units a la segona meitat del s.XX.