Daniïl Kharms2019-08-03T18:41:55+02:00

Project Description

Daniïl Kharms

Daniïl Ivanovich Yuvachev, més conegut com Daniïl Kharms, pseudònim derivat del joc de paraules entre els mots anglesos de charm (encisador) i harm (dolorós) va néixer al 1905 a Sant Petersburg. Fill d’un membre de la intelligentsia revolucionària petersburguesa i una aristòcrata desclassada, va rebre una formació d’elit que contrastà amb la posició social modesta que el va acompanyar tota la seva vida.

Ben aviat, Kharms abraçà les idees revolucionàries en política i art. Es va interessar per artistes d’avantguarda com el poeta futurista Velimir Khlébnikov o el pintor supremacista Kazimir Malèvitx i freqüentà els cercles de joves creadors alletats, en un principi, per les forces revolucionàries i que eren coneguts amb el nom genèric “d’artistes d’esquerres”. Dins aquest cercles conegué al poeta Alexander Vvedesnky, amb qui creà un grup d’afinitat propi apadrinat per Malèvitx (que, suposadament, es va avenir a col·laborar dient “sóc un vell busca-raons i vosaltres sou joves busca-raons. Vejam que passa”)

Aquest grup fundà el moviment OBERIU, un terme sense sentit que traduïen com Unió per l’Art Real i on hi militaven Kharms, Vvedesnky, Nikolai Zabolotsky, Konstantin Vaginov o Igor Bakhterev. En la seva primera performance pública, “Tres Hores d’Esquerres” (1928), es va representar per primer (i darrer cop en vida de l’autor) Elizabeta Bam, peça que, a posteriori, enquadrà a Kharms i els seus companys com a protoabsurdistes.

La poètica de Kharms, que s’inspirava, més aviat, en el sense sentit i la irreverències envers les convencions literàries, no va captar l’atenció de l’escena literària, de manera que, tant ell com com el seu grup, havien de sobreviure amb les col·laboracions en revistes infantils.

La proscripció estalinista de l’art d’avantguarda va conduir a la seva detenció, l’any, 1931, acusat d’activitats antisoviètiques en el camp de la literatura infantil. Les seves històries il·lògiques i forassenyades anaven en contra el principi de realitat i els valors del règim, motiu pel qual fou deportat a Kursk (frontera amb Ucraïna).

Al retornar a Sant Petersburg, Kharms es trobà deslligat dels seus cercles literaris, que havien estat desarticulats amb la institució del realisme socialista com a art oficial, i sense un modus vivendi. Seguia omplint llibretes amb versos i històries, però només les compartia amb amics i la seva esposa, Marina Malitx, amb la que és casà l’any 1934 i amb la qual compartia una vida de privacions.

L’any 1941, amb l’inici del setge de Leningrad, Kharms va ser de nou detingut com a part de l’operació per tenir controlats tots aquells que havien acusats d’activitats anti-soviètiques. Els interrogadors el van considerar foll, així que el van tancar en un hospital psiquiàtric, on morí de fam l’any 1942.

L’obra de Kharms no va veure mai la llum ni en vida de l’autor ni durant la major part del règim soviètic. Als anys 60 Kharms va ser rehabilitat, però caldria esperar fins als anys vuitanta perquè la seva obra fos publicada, i, no seria fins al canvi de segle que es van realitzar les primeres traduccions.

L’any 2007, apareix la primera antologia de relats de Kharms en català, publicada per l’editorial 1984 i traduïda per Miquel Cabal. Aquesta nova antologia, traduïda també per Miquel Cabal, n’és una continuació lògica.

Fem servir Cookies propies i de tercers per analitzar la navegacií y pode rmillorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar