De parricidis i gomes d’esborrar: crítiques d’El Pare Mort

El Pare Mort, el primer llibre de Donald Barthelme traduït al català, ha estat motiu de tres ressenyes i crítiques que, tant per qui les escriu com per la qualitat d’allò escrit, paga la pena compartir.

Pare Plom

Per ordre cronològic, hem d’esmentar, en primer lloc, la columna que li va dedicar l’Adrià Pujol Cruells, titulada «Pare Plom», al diari El País:

«Al·legoria postmoderna i surrealista del patriarcat, El pare mort arriba ara i la temptació és pensar que arriba quan toca. Colla bé amb una època en què els cossos i les relacions familiars i afectives se sotmeten a una revisió constant. Barthelme desseca les emocions fàcils, acidifica la jerarquia tradicional del pare i segrega un manual impagable als fills traumatitzats, perquè s’espolsin influències, imposicions i prerrogatives paternes. Però no només hi reben els pares, dels quals l’autor n’ofereix una mena de catàleg impressionant. Mullers i mares, fills, germans, tothom hi corre macat, histèric, estripat, perquè tothom té un fons irracional, de mucosa i electricitat»

Enllaç

L’art de  comprar i regalar novel·les

A La República, David Castillo glosa la llibertat formal i l’antiautoritarisme intrínsec de l’obra i n’elogia la traducció de Ferran Ràfols:

«Aquesta bella edició de butxaca que ens presenta Extinció Edicions, amb un esclaridor pròleg de Borja Bagunyà i traducció de Ferran Ràfols, hauria d’haver estat el llibre més comprat per Sant Jordi. Així segurament no seríem tan llepats i de ment quadrada. Ràfols aconsegueix preservar la bogeria que representa la lectura de Donald Barthelme, els seus personatges hilarants, les mateixes escenificacions impossibles»

Enllaç

La goma d’esborrar de Donal Barthelme

I, finalment, Pere Antoni Pons, escriu al diari Ara una crítica de El Pare Mort amb l’encertat títol de «La goma d’esborrar de Donald Barthelme»,  que se centra en el seu gest edípic contra els formalismes heredats.

«És evident que Barthelme no crea de zero ni treballa sobre el no-res: en la seva literatura hi ha les empremtes de Joyce i de Beckett, entre altres, igual que el gest de Rauschenberg naixia del nihilisme genuí però intencionat de Dadà i va donar un resultat canònicament abstracte, en el sentit que un dibuix esborrat és una forma negativa d’abstracció. El que Barthelme va voler esborrar amb la seva opció conceptual i formal de la literatura van ser la il·lusió de la representació realista, el gruix moral i la dimensió psicològica dels personatges, la projecció de l’individu com a protagonista –absurd, pletòric o tràgic– de la seva vida i el seu món, i la idea de narració com a relat coherent, totalitzador, finalista i significatiu»

Enllaç

Donal Barthelme a la Bloom

No podem deixar d’esmentar que l’Escola Bloom està celebrant un seminari dividit en tres sessions (28 d’abril-12 de maig) sobre Donald Barthelme, conduït pel prologuista d’El Pare Mort, Borja Bagunyà. Garantia d’excel·lència.

Us deixem aquí el seu programa:

Donald Barthelme (1931-1989) és un dels contistes més influents del segle XX, i considerat un dels mestres (genis?) del gènere. Come Back, Dr. Caligari (1964), Unspeakable Practices, Unnatural Acts (1968) o City Life (1970), així com la llegendària compil·lació Sixty Stories (1981) són obres de referència per a qualsevol lector o escriptor interessat en veure fins a on es poden tensar els límits del conte. La seva influència és comparable a la de Raymond Carver i costaria d’entendre la forma del conte nord-americà dels últims quaranta o cinquanta anys sense parlar de les seves ombres totèmiques. A diferència de Carver, però, l’obra de Barthelme no ha estat gaire traduïda (i, quan ho ha estat, només al castellà i de manera erràtica) i es ben poc coneguda a casa nostra, tot i ser una de les referències clau de Quim Monzó, que en va traduir dos contes per la revista Els marges. 

Aprofitant que Extinció Edicions acaba de publicar la traducció al català de The Dead Father proposem una introducció al món de Barthelme, començant pel context filosòfico-cultural dels seixanta, passant per una temptativa de poètica de la seva escriptura i acabant amb una sessió dedicada a una de les seves millors novel·les, si no la millor: El pare mort.

Programa

1. El postmodernisme modernista, arquitectònic i bop de Donald Barthelme (28 d’abril)

2.Una poètica residual: Burroughs, Beckett i el Noveau Roman (5 d’abril)

3. El pare mort: una lectura (12 de miag)

Llarga vida a Barthelme!

Fem servir cookies pròpies i de tercers per analitzar la navegació y poder millorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar