ROLAND TOPOR I EL CINEMA: UNA CONFLUÈNCIA NATURAL

           

          

«Topor és el darrer representant d’aquells grans il·lustradors com Blake i Daumier, Doré i Carlo Chiostri, capaços de crear un univers complet descrit fins el més mínim detall»

Federico Fellini

1. Precursor del cinema d’animació per adults

El cinema d’animació per adults té en Roland Topor un dels seus pioners. Fins a la dècada dels 60, aquest gènere s’associava popularment a Walt Disney i a una orientació exclusivament infantil. Yellow Submarine (1968), la psicodèlica cinta inspirada en la música dels Beatles, marca un abans i un després en l’animació per adults, almenys des d’una perspectiva occidental.

Immers en el magma contracultural dels seixanta, el cineasta René Laloux (Les maîtres du temps, Gandahar, etc.) comença a experimentar amb tècniques d’animació com a part de la teràpia pels interns d’una institució psiquiàtrica. Laloux trobarà en Topor i el seu talent per a la creació de torbadores imatges “pàniques” i estampes “bosquianes” l’aliat perfecte per desenvolupar les seves idees de l’animació per adults com un descendent directe del surrealisme.

Fruit de la seva col·laboració neixen dos curts i un llargmetratge. Les Temps morts (1964) és una superposició d’imatges documentals sobre violència de l’home sobre l’home amb dibuixos goiescos de R. Topor. Amb un registre força més còmic que en l’anterior curt, a Les Scargots (1965) un pagès que rega les seves hortalisses amb les seves pròpies llàgrimes desencadena una epidèmia de cargols que acaba amb la civilització urbana-industrial.

Considerada com una de les pel·lícules d’animació per adults més importants de la història, a La Planète Sauvage (1973) una raça de gegants super intel·ligents ha convertit els humans en mascotes al mateix temps que pràctica l’extermini dels humans salvatges. La fugida d’uns dels humans-mascotes amb el coneixement científic dels gegants amenaça de trastocar les relacions de poder. Amb ecos dels Viatges de Gulliver i un missatge pacifista sobre la convivència entre pobles, la pel·lícula encara destaca avui en dia per l’escenografia creada per Topor, una espècie de quadre de El Bosco en moviment que es fusiona amb l’sci fi pop de David Bowie.

2. Inquilí entre els grans del cinema europeu

Després de l’èxit de La Planète Sauvage, Topor es converteix amb un artista sol·licitat pels grans del cinema europeu. Sense anar més lluny, l’any 1976, Fellini utilitzarà dibuixos de Topor com a finestra d’entrada a la ment del llibertí Casanova.

La faceta com a guionista de Topor és força menys important que la d’artista gràfic. Al marge d’algunes comèdies franceses menors, la pel·lícula on la ploma de Topor és més perceptible és Die Hamburger Krankheit (1979), del director alemany Peter Fleischman. Estrambòtica road movie ambientada en un marc apocalíptic on un virus amenaça amb eradicar la humanitat, la pel·lícula se centra en el tema toporià de la pulsió auto aniquiladora de l’espècie amb un estil absurd que recorda al cinema d’Herzog o, més recentment, de Seidl.

De fet, aquest mateix any, Topor va interpretar a Renfield en la versió de Nosferatu de Werner Herzog amb Klaus Kinski en el paper de vampir i aquell del seu psicòtic i submís adlàter.

Però la contribució més important del Topor escriptor en el cinema contemporani no és directe, sinó a través de l’adaptació que va fer Roman Polanski de la seva novel·la “El Quimèric Inquilí“ (1976). Asfixiant relat sobre la vigilància i l’assetjament a la qual una comunitat sotmet a un “estrany”, és considerada com l’al·legoria de les dificultats de l’immigrant per ser acceptat i de la seva interiorització del sentiment de víctima.

3. De G. Bataille a Bo Jack Horseman

A la dècada dels 80, Topor emprendrà alguns projectes televisius, destacant la col·laboració amb Henri Xhonneux, Téléchat, parodia dels informatius feta amb titelles animatròniques  d’animals que es va emetre entre 1983 i 1985.

El 1989, aniversari de la Revolució Francesa, Topor i Xhonneux empraran de nou l’animatrònica per a crear una pel·licula sobre el captiveri del Marquès de Sade a la Bastilla. En ella, l’autor de “En Joko celebra l’aniversari” no només s’ocupa de la direcció artística i escènica, sinó que també és el responsable dels diàlegs.

No és casual que Topor, un surrealista tardà, escollís al “diví marqués” com a figura principal per commemorar la Revolució Francesa. La utilització d’animals (Sade és un gos en permanent diàleg filosòfic amb el seu penis descomunal) li permet la llibertat creativa per mostrar escenes explícites, i, al mateix temps, donar-li una dimensió còmica a un film amb una gran densitat reflexiva sobre les pulsions creatives i la censura.

Aquest experiment és, molt probablement, la contribució més enginyosa i original de de Topor al cinema modern.

2019-06-25T21:28:22+02:0030/11/2018|Categories: Blog, Uncategorized|Tags: , , |
Fem servir Cookies propies i de tercers per analitzar la navegacií y pode rmillorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar