Llocs: Nevski Prospekt

Kharms va ocupar una habitació en un bloc del carrer Maiakovski cantonada amb Kovenski entre 1925 i 1941, és a dir, la major part de la seva vida. Malgrat procedir de família d’origen aristocràtic per part de mare (el seu pare fou un naródniki empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau acusat d’activitats terroristes), la vida de Kharms va estar marcada per la fam i la misèria:

Així és com comença la fam:

Al matí t’aixeques amb vitalitat,

Posteriorment, et debilites

Tot seguit, t’avorreixes

Aleshores, ve la pèrdua

de la fortalesa de la raó,

Després, la calma

I, en acabat, l’horror.

Com a bon artista petersburguès, el seu hàbitat natural era la Nevski Prospekt. La Nevski o Avinguda del 25 d’octubre després de la revolució, era l’emblema del Sant Petersburg modern, la seva finestra al món. Marshall Berman, en el seu clàssic “Tot allò sòlid es fon a l’aire” la defineix com a “línia de comunicació” de la ciutat moderna, un punt de trobada que oferia una promesa de llibertat.

Com a hàbitat natural de l’artista, aquesta avinguda de 4,5 kilòmetres esdevé un personatge omniscient de la literatura petersburguesa, un teatre on es representen els somnis col·lectius de la ciutat. Les imatges de les masses reunides a Nevski Prospekt aquells dies d’octubre que John Reed descriu en la seva crònica “Deu dies que sacsejaren el món” il·lustren la victòria de la “gent comú” en el combat per l’ocupació de l’espina dorsal de la ciutat que també s’havia dirimit a la  literatura russa des dels temps de Pushkin, passant per Dostoievski o Txernixevski i fins a Beli o Madelshtam.

Kharms era algú molt ben integrat als cercles de la literatura i l’art d’avantguarda de Leningrad, una ciutat considerada en “declivi” a partir de la institucionalització de la revolució a causa de la fèrria centralització política i cultural del règim a Moscou. Com diu en Miquel Cabal a l’epíleg d’Incidents, publicat per Extinció Edicions, Kharms, més que un escriptor de l’absurd, era un personatge de l’absurd, al qual agradava passejar per la Nevski Prospek disfressat de Sherlock Holmes.

Seguint la metàfora de la línia de comunicació, Kharms introduïa la distorsió amb les seves excentricitats. L’obra de Kharms no és realista, el seu costumisme és només la matèria prima, subvertida  en inocular-li el disbarat. Les referències explícites a la ciutat són, en conseqüència, força minses. No obstant, la seva literatura entronca amb la d’aquells artistes que havien convertit la Nevski en un personatge més de la seva literatura, com el seu escriptor preferit, Gógol. L’escriptor George Saunders diu que la lectura dels relats de Kharms li evoca a algú que observa la rutina quotidiana, adonant-se que, darrera d’ella no hi ha cap relat extraordinari. Estem ja lluny del gran moment revolucionari de 1917 i la revolució ha perdut dinamisme, anquilosada en la lògica de la resistència contra els múltiples enemics anteriors i la paranoia sobre la dissidència interna.

Diu Saunders que seria una error interpretar l’obra de Kharms enterament a la llum de les purgues estalinistes dels anys trenta, ja que es rifa de conceptes més universals, com el Progrés o el Sentit Comú. No hi trobarem pas l’enyorança d’una societat aniquilada per les transformacions revolucionàries, com en altres “esborrats” per l’estalinisme com Dobychin.

Quan retorna a la seva ciutat després de la seva deportació, el món de Kharms ha minvat. S’han esmicolat els cercles artístics amb els quals convivia, lacerats per la repressió estalinista. La seva vida es torna anodina:

1) Ahir no vam poder menjar res 2) Al matí vaig treure 10 rubles del banc, deixant-ne 5 a la llibreta, així no haig de tancar el compte 3) Vaig aturar-me a casa en Zhitkov (*escriptor de literatura infantil) i vaig demanar prestats 60 rubles. 4) Vaig anar cap a casa, i vaig comprar  menjar pel camí 5) el clima és fabulós, primavera 6) Vaig anar amb la Marina al temple budista i vam prendre una bossa d’entrepans i una ampolla de vi barrejat amb aigua….

I és aleshores quan escriu els seus Incidents. Com al relat sobre aquell home de coll fi que es tanca a un bagul, aquesta espai asfixiant ha suplantat “la promesa” que representava la Nevski Prospekt

2019-11-16T14:13:46+01:0020/10/2019|Categories: Blog, Novetats Editorials|Tags: , , |