Presentació en societat

Ja arriben les primeres ressenyes d’ El setè cavall: contes de Leonora Carrington!

El Biblionauta, un cop més, no ha faltat a la cita amb un dels nostres llibres. Podeu llegir la ressenya d’en Daniel Genís de la nostra antologia de contes de Leonora Carrington AQUÍ.

Us n’enganxem un extracte (però llegiu-la sencera, que paga la pena).

«Històries de fantasmes, de transformacions en animals, de bruixes, de vampirs, d’homes llop, de sirenes i de gólems, éssers escindits, incomplets o barrejats que pateixen els mals quotidians, però que els han d’afrontar des de la seva peculiar anormalitat, la qual cosa provoca uns resultats xocants al pobre lector, parapetat en al seva zona de confort. Els mecanismes del Realisme màgic també operaven de manera semblant, pel que fa a aquest equilibri entre quotidianitat i estranyesa, tot i que més continguda. Els contes de Leonora Carrington no tenen res de contingut. Són una festa de la sorpresa permanent. Una revolta contra la normalitat. De fet, si alguna cosa s’assembla als contes de Carrington és anar conduint per una carretera desconeguda, de nit, plovent i sense frens. I borratxo, si volem reblar el clau. Cada revolt és aleshores un misteri. Cada ombra una amenaça d’estimbar-se. Resulta impossible de saber, de preveure, què et trobaràs al davant, i això fa el viatge, la lectura en el nostre cas, una experiència inoblidable.»

Sonograma Magazine també ha ressenyat el recull de la Carrington.

La ressenya l’ha fet la Núria Baños i entre d’altres coses interessants, diu això:

«En el primer conte, “Presentació en societat”, la protagonista és una nena que no vol assistir a la festa que li han preparat els seus pares i demana ajuda a un animal per escapolir-se’n. Aquesta nena bé podria identificar-se amb la petita Carrington, que no compartia el desig dels seus pares de pertànyer al món aristocràtic.Quant al paisatge, cal destacar que no és cap locus amoenus. Ans al contrari, pot resultar esfereïdor. L’atmosfera és semblant a la d’un somni. Certament, Carrington té un vessant surrealista, inquietant i captivador. Com va dir Julio Cortázar, els contes guanyen per K.O. Si més no, aquests m’han deixat fora de combat. És impossible deixar-ne cap a mitges.»

Moltes gràcies!

2020-10-13T11:29:03+01:0005/09/2020|Categories: Notícies|Tags: , , , , |
Fem servir Cookies propies i de tercers per analitzar la navegacií y pode rmillorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar