Contes on hi cap tot

Jordi Nopca ha dedicat un article a l’Ara Llegim a la nostra antologia de contes de Leonora Carrington, El setè cavall, en el qual, entre d’altres coses, diu el següent:

«L’arrencada del volum és pletòrica gràcies a Presentació en societat, en què una narradora en primera persona explica la seva estratègia per evitar assistir a la festa de presentació a l’aristocràcia anglesa: demana a una hiena del zoo que la substitueixi, i perquè l’animal sigui creïble, li proposa que es mengi una criada i es col·loqui la seva cara al damunt de la de la fera. El desenllaç del conte, magistral, posa en evidència els problemes entre mare i filla. La hiena no és l’únic element de l’autoretrat que apareix a les narracions del llibre: hi trobem, també, el cavall de fusta a La dama oval, en què una noia de setze anys, Lucrècia, ensenya aquesta joguina preferida a una visitant abans de cridar que s’acaba de convertir en un equí. “Si no hagués sabut que era la Lucrècia, hauria jurat que es tractava d’un cavall de debò -escriu Carrington-. Era bonica, d’un blanc encegador, amb les quatre cames fines com agulles i la crinera que li queia com aigua al voltant de la cara.»

Podeu llegir-lo sencer aquí.

FOTO: Landshoff, Herman (1905-1986): The painter Leonora Carrington in her apartment in the Greenwich Village, New York, c. 1942 Munich Muenchner Stadtmuseum *** Permission for usage must be provided in writing from Scala.

2020-10-21T18:12:55+01:0021/10/2020|Categories: Notícies|Tags: , , , , |
Fem servir Cookies propies i de tercers per analitzar la navegacií y pode rmillorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar