Unica Zürn

Unica Zürn (Berlín, 1916 – París, 1970), dibuixant, poeta i narradora alemanya. Nascuda en el si d’una família conservadora de la burgesia berlinesa vinguda a menys Zürn s’orienta primer al cinema, com a guionista de la companyia UFA, i posteriorment, durant la postguerra, es guanya la vida escrivint relats per a diaris.

La seva vida dona un cop de timó quan coneix a l’artista surrealista Hans Bellmer (1902-1975) amb el qual inicia una relació que en paraules de Zürn, fou «el principi d’una existència a una passa del precipici i abocada a la fatalitat».

Amb Bellmer, un artista obsessionat pel fetitxe sexual i la dona-nina, mantindria una relació de caire “sadomasoquista”, en la qual es reprodueixen les dinàmiques de dependència i abús de les seves relacions familiars i sentimentals precedents.

Zürn va ser molt més que l’amant de Bellmer o una surrealista. Les seves creacions, genuïnes i originals, s’apropen més als invents lingüístics d’Oulipo, moviment al qual anticipa. L’any 1954 exposa els Hexentexte (escrits de bruixes) un conjunt de dibuixos i anagrames, tècnica de la qual en seria una de les grans virtuoses.

A partir de 1957, Zürn comença a patir freqüents brots esquizofrènics que l’obliguen a ingressar en centres psiquiàtrics, experiència que plasmarà en les seves dues obres escrites més conegudes, L’home gessamí (Der Mann im Jasmin) i Primavera ombrívola (Dunkler Frühling), publicades pòstumament. Podeu trobar-les, en castellà, publicades per Siruela, o, en el cas de la segona, ara també per Pepitas de Calabaza.

L’any de 1970, Zürn se suïcidà llançant-se per una finestra de l’apartament de Bellmer a l’edat de 54 anys.

Per saber-ne més, podeu llegir aquest article d’Ana Negri, La vida circular de Unica Zürn