Aquell lloc maleït on regna la tristesa

 

The name that no human research can discover. But THE CAT HIMSELF KNOWS, and will never confess.
 T.S. Elliot

«La mirada d’un animal quan avalua un humà és cauta i recelosa…L’home pren consciència d’ell mateix quan li torna l’esguard. L’animal l’escruta a través d’un estret abisme d’incomprensió»

Aquestes línies pertanyen al llibre del sociòleg John Berger Why look at Animals?. En aquest assaig, Berger rememora les visites educatives que feia de petit al zoo de Londres, aquell lloc maleït on regna la tristesa, i com intentava establir contacte visual amb el ximpanzés. Però els primats li retiraven la mirada i seguien amb el seu feixuc deambular.

«El zoo al que les persones visiten per entrar en contacte amb animals, observar animals, per mirar animals, és, de fet, un monument a la impossibilitat d’una reconnexió»

La taxidèrmia és una ala lateral de l’edifici del zoo. Gràcies a ella, aquells animals que ens defugen i ens retiren la mirada esdevenen eternament objecte d’observació.

Un taxidermista, Francesc Darder, fou el fundador del zoo de Barcelona. Va morir de la mossegada d’una serp, una mostra fefaent de la impossibilitat de la reconnexió entre home i natura. Una episodi que, per cert, es reprodueix al còmic Les Extraordinàries Aventures de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages, publicat per Les Males Herbes.

La base del zoo de Barcelona és la col·leció d’animal exòtics que va aplegar el banquer Lluís Martí-Codolar a la seva finca d’Horta, coneguda com “Granja Vella”. Martí-Codolar era una burgès de segona generació provinent d’una família associada al conglomerat empresarial d’Antonio López i López, que havia fer diners amb el negoci naval vinculat al colonialisme. Potser per això tenia certes inclinacions orientalistes i sembla ser que també escrivia literatura.

Martí-Codolar va comissionar a Darder per formar la seva col·lecció privada l’any 1865. El taxidermista adquiria els animals a companyies, que, com l’alemanya Hagenbeck, capturaven els animals als seus hàbitats naturals i els venien a zoos i circs europeus. El mico de Kafka d’ Informe per una Acadèmia fou capturat per aquella companyia. Els Hagenbeck també organitzava els infames “zoos humans” amb grups tribals o freaks.

La joia de la col·lecció era un elefant procedent d’Índia, de nom Baby (envellit prematurament a Catalunya, on se’l coneixia com “l’Avi”). Miraculosament, es conserva un metratge on apareix a l’emplaçament actual del zoo a la Ciutadella. El seu esquelet reposa al Museu de Ciències Naturals de Barcelona més de 100 anys després.

L’elefant és un animal misteriós, sensible i intel·ligent. I molt elegant. Les seves falanges estan encoixinades en fibra elàstica revestida amb cartílag, que serveix com a absorbent del xoc, cosa que explica que no faci fressa quan passa a través dels arbustos. No és estrany que l’elefant formi part del panteó de divinitats hindú. Ganesha és la deessa de la saviesa.

Aquell romàntic “jardí de les delícies” va rebre la visita l’any 1886 al salesià Don Bosco, anomenat “Mestre de la Joventut” del qual era devot Martí-Codolar. En un dels seus somnis visionaris Don Bosco representa a l’elefant com l’epítom de les males influències sobre els joves (ateisme, nihilisme etc.).

Les inversions de Martí-Codolar van començar a trontollar i es va declarar en fallida l’any 1892. Francisco Bru, al seu llibre “La verdadera vida de Antonio López” (1885) explica com López fuetejava amb crisis periòdiques al sistema bancari del Barcelona per tal de comprar a la baixa els actiu, en detriment del seu socis. Per obtenir fons, Martí-Codolar va vendre el seu animals a l’Ajuntament de Barcelona. Darder en faria l’inventari i taxació dels animals i seria el primer director del zoo de la Ciutadella. La “Granja Vella” seria donada a l’ordre salesiana.

Al 1916, Darder inauguraria el museu de Banyoles, tristament cèlebre per exhibir un boiximà dissecat. Avui en dia encara es pot veure una col·lecció de 767 animals de tota espècie i algunes aberracions teratològiques com un cérvol de dos caps.

La taxidèrmia no és només una tècnica. La manera com els animals són disposats és la clau de volta ideològica. Exposar animals salvatges en actitud agressiva vol representar el triomf de l’home sobre la natura. Posar rosegadors a fer activitats quotidianes (com Švankmajer, però  de forma involuntària, sense cap ironia) és el tipus d’imatge que inspiraria a Disney i que expressa l’exili dels animals dels seus hàbitats.

Alguns d’aquells animals dissecats formen part dels pioners que van ser segrestats a l’índia o a Guinea a mitjans del s. XIX per engreixar la col·lecció d’animals del zoo de Barcelona. Col·leccions com aquesta, en paraules de Berger, constitueix un «monument viu a la desaparició de les espècies».

2020-04-13T13:14:03+02:0013/04/2020|Categories: Blog|
Fem servir Cookies propies i de tercers per analitzar la navegacií y pode rmillorar el nostre servei. Si continues navegant considerem que n'acceptes el seu ús.
Pots obtenir més informació sobre les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
Acceptar